El
conjunt monumental de la Tossa de Montbui (Santa Margarida de
Montbui, Anoia) constitueix un exemple molt rellevant de vilatge alt medieval encimbellat. En plena antiga marca o frontera amb
Al-Andalus, ocupa el darrer contrafort de la serra de Miralles, un
indret des del qual es domina tota la conca d'Òdena. Al capdamunt
del turó s'aixeca un castell de poc abans de l'any 1000 i vora seu
l'antiga església parroquial de Sant Maria de Montbui, un temple
d'estil romànic llombard datat del principi del segle XI. Fins a la punta del turó s'estén un pla llarguerut, de fàcil defensa gràcies als
espadats i que sens dubte va acollir en els segles X i XI un
petit poble o nucli habitat, ara desaparegut. Al bell mig hi ha una cisterna. La Tossa és un
castell refugi molt semblant als d'Olèrdola o Tona.
Una
situació estratègica excepcional
Al segle X la conca d'Òdena era una de les portes d'entrada a
Catalunya, una terra de pas solcada per d'alguns dels camins que des
de la frontera amb Al-Andalus permetien l'accés a l'interior dels
comtats. Moltes de les ràtzies d'Almansor i d'Al-Malik van penetrar
a Catalunya per aquí, bé per dirigir-se cap al Bages, per atacar
Manresa, bé per seguir el curs del riu Anoia fins a Martorell per,
finalment, arribar a les envistes de la ciutat de Barcelona. En el
darrer atac andalusí al cor de Catalunya, del 1114, la tropes
almoràvits seguiren la mateixa ruta.
Des de la Tossa es controlava perfectament el territori de la Conca i
les diferents vies que la travessaven, i s'albiraven
també totes fortaleses veïnes, que, plegades, conformaven
una malla molt densa amb l'objectiu de defensar la marca.
 |
| Façana de llevant de la torrassa |
El
castell
El castell de Montbui és un dels més antics de l'Anoia. Tenim
notícies del seu terme des del 937 i de la fortalesa des del 960.
L'actual construcció és una mica més tardana, feta a instàncies
del bisbe de Vic Fruià, senyor del lloc, entre el 972 i el 993. De
la fortalesa del segle X en resta, fonamentalment, un torrassa, un
interessantíssim edifici, únic a Catalunya per la seva antiguitat i
tipologia. És de planta rectangular, d'uns 15 m de
llargada per 9 m d'amplada, de planta baixa, pis o aula
principal, i terrassa superior, aquesta darrera no conservada.
Presenta la singularitat que els seus quatre angles són roms, cosa
que en millorava les condicions de defensa: enfortia l'estructura de
l'edifici contra qualsevol impacte d'un projectil i n'evitava els
angles morts. Era un edifici pensat per fer-hi residència, no una
simple torre de defensa. Els seus constructors probablement
s'inspiraren en els palaus urbans de comtes i bisbes d'aquell mateix
moment. Es creu que el portal originari es correspon a l'obertura que
es desclou a la façana de llevant, a l'altura del primer pis.
 |
| Façana nord de la torrassa, amb un gran finestral o porta |
El castell, però, no es limitava a aquesta torrassa, ocupava una
superfície molt més gran. Al vessant nord del turó, a pocs metres
de la torrassa, hi ha vestigis d'una muralla que deu correspondre a
un tram del que havia estat un ampli recinte jussà, ara desaparegut.
 |
| La muralla del recinte jussà |
L'església
Igual d'interessant és l'església parroquial de Santa Maria. És
un temple de planta basilical, de tres naus, construït en els
primers decennis del segle XI, encara que algun autor considera que
ja va ser començat al final del segle X. Les naus, cobertes amb
voltes de canó, estan separades per arcs de mig punt que es recolzen
sobre columnes cilíndriques amb capitell i àbac, excepte el tram de
més a ponent, en què hi ha pilars rectangulars. Sengles absis
semicirculars, amb la típica decoració del romànic llombard,
d'arquets cecs i bandes, capcen les naus, aixoplugades per una
teulada de lloses a dos vessants. L'actual porta de la façana de
migdia data del segle XV o XVI i substitueix la primitiva.
 |
| Interior del temple |
 |
| Els absis, amb la típica decoració llombarda |
Al final
del segle XVI s'afegí al cantó nord una capella lateral dedicada al
Roser i al segle XVII, sobre el mur de ponent, un campanar
d'espadanya de grans dimensions, que dóna a l'església un perfil
molt característic.
 |
| Nau lateral de migdia |
 |
| La gran espadanya sobre el mur de ponent |
Una imatge de la Mare de Déu, sota l'advocació de Nostra Senyora de
Gràcia, presideix l'altar major. La peça actual és una obra de
l'escultor Àlex Masalles, que substitueix la imatge anterior, robada
el 2004. Aquesta, al seu torn, era resultat de la profunda
restauració que l'escultor vigatà Pere Puntí va fer de l'antiga
-una talla gòtica del final del XIII o principi del XIV- després de
la Guerra Civil.
