El text que, a l'inventari, acompanya cada fitxa dedicada a una creu que commemora una santa missió, diu el següent:
"Final de la Segona Guerra Mundial. El règim desenvolupa la seva faceta religiosa i catòlica i oculta la més feixista. Les Santes Missions foren plantejades pel règim franquista com una eina per mitjà de la qual estendre la seva ideologia i el retorn a la vida cristiana, que es considerava essència de la nació. L’església va propagar durant els anys de la postguerra arreu del país les missions populars, exercicis espirituals i la consagració de monuments, que tot i que eren esdeveniments religiosos, estaven emparats per les autoritats civils i militars, les quals mobilitzaven el poble per assistir a aquests actes".
Qui llegeixi aquest text podria arribar a pensar que les santes missions eren actes religiosos de masses planificats pel Movimiento. Es presenta l'Església com una eina a mans de la dictadura que seguia, fins i tot en cas de la decisió de fer una santa missió, els dictats de les autoritats civils i militars. En una espècie de connivència perfecta. Més encara, si no se sap res de les santes missions, lleguint el text hom pot arribar a creure que les santes missions van néixer a l'escalf del franquisme (és a dir, que abans de la Guerra Civil no es feien santes missions): cosa absolutament falsa perquè tenen una tradició de segles dins el catolicisme, almenys des del segle XV. Sant Vicent Ferrer en va predicar una a Vic el 1409.
I és que una cosa és que les autoritats franquistes participessin, joioses, en aquest tipus d'actes, i hi donessin tot tipus de facilitats, o que les santes missions s'accentuessin en els anys de la postguerra, i una altra molt diferent passar a considerar les creus commemoratives de les santes missions "símbols franquistes" (amb el que això comporta de pejoratiu).
I aquí arribem al cap del carrer: fer un inventari dels símbols franquistes no és exercici neutre i s'ha de fer amb molta cura. Sinó, portant el criteri que s'ha seguit a l'extrem, podríem arribar a declarar totes les creus eregides als anys quaranta i cinquanta del segle XX "símbols franquistes". Perquè, en aquells anys, les autoritats franquistes participaven en tots els actes religiosos rellevants, que veien amb molt bons ulls, i van contribuir al finançament de nombrosos monuments religiosos.
Em sabríeu dir quina diferència hi ha entre les creus de santes missions que inclou l'inventari de la Generalitat i la creu que reprodueixo aquí a sota en dues fotografies (la d'una santa missió celebrada a Tona el 1929)?
Tona, santuari de Lurdes. Creu de la santa missió de 1929.
Cap. La tipologia és exactament la mateixa (això sí, la inscripció de les de la postguerra sol ser en castellà). I, en canvi, unes, segons els que han fet l'inventari, són "símbols franquistes".... La de Tona, per la seva data, no pot pas ser-ho: s'hauria anticipat als fets!
