LLIMIANA, UNA ANTIGA VILA CLOSA DEL PALLARS JUSSÀ

Una de les perles del Pallars Jussà és la vila de Llimiana, un dels llocs més suggerents de la comarca. Des d'allí les vistes sobre el Montsec, la vall de Barcedana i el congost de Terradets són espectaculars. Passejant pels seus carrers hom s'adona que es tracta d'un antiga vila closa medieval que havia  gaudit d'una forta vitalitat. No t'esperes trobar-hi una església parroquial d'estil romànic d'unes dimensions tan grans com la que presideix el poble.    

Llimiana des de l'embassament de Terradets

Bona part de Catalunya és plena d'antigues viles closes d’origen medieval. Es tracta de poblacions, sovint a l’ombra d’un castell, que en el seu inici adoptaren una forma urbanística tancada, amb les façanes principals de les cases obertes vers els carrers de l’interior i una muralla amb torres i bestorres que protegia tot el seu perímetre. Són molt corrents en terres que havien estat de frontera als segles XI i XII. En canvi, són poc freqüents a les comarques de la Catalunya Vella on el mas era l’hàbitat rural dominant i en què es donà el fenomen de la urbanització i fortificació de les sagreres. En època moderna moltes d’aquestes viles closes van veure néixer ravals fora del recinte emmurallat, seguint el  traçat dels camins que hi conduïen. 

La vila des de llevant

La majoria d’aquestes viles closes ens han arribat fins a dia d’avui encara amb algun vestigi de la muralla medieval, però moltes no en conserven cap rastre i solament les podem identificar per la seva trama urbanística. Una de les formes urbanes més característiques i elementals que poden adoptar és la vila closa-carrer: les cases es disposen a banda i banda d’un únic vial o eix longitudinal, amb un portal a cadascun dels dos extrems. Cada portal solia estar protegit per una torre (a vegades una torre-portal: el portal s’obria a la base de la torre). Aquest eix principal sol rebre el nom de carrer Major i en moltes a meitat del seu traçat s’eixampla per formar la plaça Major. L’eix longitudinal determina, doncs, una planta rectangular i llargaruda. En algun cas, hi ha carrerons transversals que neixen d’aquest carrer principal. L’església pot formar part de la trama de la vila closa, encara que hi ha molts casos en què l’església es troba fora, a vegades fins i tot força lluny, a alguns centenars de metres.

   

Carrer del Castell

Carrer Major

Arc apuntat al final del carrer Major,
potser vestigi d'un portal 

Algunes viles closes presenten formes urbanes molt més complexes, fruit del creixement de la població o d’un traçat urbanístic inicial molt més ambiciós (per exemple, a partir de dos carrers longitudinals paral·lels).

L'església parroquial de Santa Maria, arran de timba

Llimiana és un cas de manual de vila fortificada carrer. Es tracta d’una població antiquíssima, enfilada a la riba esquerra del Noguera Pallaresa, prop del congost de Terradets. Ocupa el pla superior d’una  mola envoltada de cingles. El poble és a 789 m d’altura, mentre que les vores de l’actual embassament de Terradets, al Noguera Pallaresa, són a 376. El domini del territori és total: al seu davant, a l’altre costat de riu, hi ha el castell de Mur, encara més enfilat (a 876 m). El castell de Llimiana, avui desaparegut, ocupava l’extrem nord del turó. Al segle XI formà part dels dominis d’Arnau Mir de Tost i dels comtes del Pallars Jussà. El carrer que vertebra tot el poble rep el nom de “carrer del Castell”, en el primer tram  i fins a l’església parroquial (perquè en el seu moment arrencava d’aquesta fortalesa), i de “carrer Major” des del temple a l’extrem sud del serrat.   

L'absis central i l'absidiola de migdia

El que deixa bocabadat al visitant, ultra l’excepcional emplaçament de la vila, és l’església parroquial, possiblement de mitjan segle XI. Per les seves dimensions i per la seva ambició arquitectònica. Què hi fa aquí un edifici de tipus basilical com aquest, de tres naus capçades per tres imponents absis de doble nivell –la qual cosa permetia allotjar-hi una cripta, un temple més propi d’un monestir que d’una comunitat parroquial? Un misteri. Com va ser possible que els veïns poguessin finançar una obra així? Quanta població devia viure al lloc vers el 1050?. De moment, no hi ha resposta. Encara que intuïm aquí la mà d’algun dels pròcers que senyorejaren l’indret.  És una església que esdevé un gegant comparat amb altres esglésies parroquials veïnes d’estil romànic. Es tracta d’un edifici molt desconegut, que no sol citar en les síntesis sobre el romànic català, tot i el seu indubtable interès i qualitat arquitectònica. El seu absis central és un dels més alts d’entre els dels temples romànics del nostre país.